STATEMENT

 

Em dic Valèria Cuní Capellà i acabo de fer 18 anys. Ha arribat l’hora de decidir què vull estudiar, a què em vull dedicar… Ho tinc clar. Vull seguir fent el que he fet des de ben petita i el que més m’apassiona perquè la feina, tal com sempre diu la meva mare, és una part important de la vida i ens hi hem de sentir realitzats.Tot allò que ara se’m dóna bé o m’interessa em ve de quan era encara una nena. No he parat de fer allò que sempre he fet: dibuixar, escriure, pintar, llegir, gravar, tocar instruments musicals, fer ballet...I el que més desitjo és poder-me dedicar al que més m’agrada i el que m’ha apassionat sempre: la creació artística.

 

Suposo que hic et nunc s’espera que parli sobre com va néixer la meva inquietud envers el cinema. El meu primer record d’haver-me emocionat en veure una pel·lícula en una sala comercial és Peter Pan de P.J. Hogan (2003). Preferia veure cinema en comptes de seguir els programes infantils i sempre en versió original (això no ho vaig decidir aleshores jo!).

 

Amb poques paraules, no era massa normal que una nena de 8 anys preferís veure les pel·lícules dels Marx Brothers en comptes de la Hannah Montana. A curta edat vaig descobrir i em vaig enamorar del cinema de principis fins a mitjans del segle XX, sense saber res de la història del cinema. M’entretenia molt més amb els gags muts de Chaplin que no pas amb les sèries que veien les meves amigues. Als 10 anys tenia clar que el cine havia de formar part de la meva vida, i somiava en ser actriu. Amb el pare jugava a les golfes de casa amb les nines i representava tots els papers de l’auca. Poc després, la meva professió ideal va ser directora de cinema, i tots els estius em dedicava a fer curtmetratges gravats amb l’Ipad i muntats amb l’IMovie de forma que jo havia de dedicar-me a totes les tasques, fins i tot interpretava diversos personatges a la vegada. La meva millor amiga, la Berta, li encantava actuar i les quedades de 3 dies amb ella a l’estiu per rodar una pel·lícula són dels millors records que tinc de la meva infantesa. Conservo tots aquells rodatges.


Tot i així, a l’ESO tot va canviar una mica i em veia a mi mateixa incapacitada d’estudiar cinema per manca d’autoestima i perquè amb la feina de l’escola ja no tenia gaire temps de fer vídeos, tot i que aprofitava qualsevol treball per fer-lo en format audiovisual si em deixaven els professors. Tot i així, a 4t d’ESO vaig tornar a reprendre l’hàbit de fer rodatges els caps de setmana i per vacances, però aquest cop ja no meus sinó anant d’una banda a l’altra a les gravacions de curts d’amics que coneixia d’altres rodatges, i bàsicament em dedicava a ser operadora de càmera perquè necessitaven la càmera. Finalment, ara que estic a punt d’acabar el Batxillerat Artístic a l’Escola Pia Santa Anna de Mataró, he invertit la major part del meu temps durant aquests 2 anys a la creació artística i a recuperar aquelles activitats que tant m’han agradat sempre fer de forma més diària. Ara em sento una altra vegada confiada en mi mateixa i amb aquell sentiment que tenia amb 10 anys d’estar convençuda que el cinema i l’art han de formar part de la meva vida sempre i és al que em vull dedicar professionalment perquè hi tinc aptituds i estic disposada a posar-hi l’esforç i el treball necessaris per aconseguir-ho.

IMATGES

IMATGES

IMATGES

PROJECTES

SO

EXTRES

CURMETRATGE PAP

CURRÍCULUM

  • Instagram Personal
  • Instagram Drawings
  • Vimeo
  • YouTube
  • Twitter

© 2018 VALÈRIA CUNÍ CAPELLÀ