Playing with sounds

Playing with sounds - Valèria Cuní
00:00 / 00:00

Fa vora d’un any que vaig descobrir realment la importància del so en el cinema. Des de sempre m’interressava per les bandes sonores de les pel·lícules, i això feia que deixés una mica de banda la resta de sons que apareixien. Per a molts espectadors el so en les pel·lícules els hi és irrellevant, però és allò que seguiran percebent sempre sense poder-ho evitar. Admiro el disseny de so de les pel·lícules de terror, ja que, encara que no volguem mirar la pantalla, continuem envoltats de la pel·lícula pel so i seguim aterrits.

 

Aquesta prova de so l’he fet a base de foleys i de composicions improvitzades amb el meu acordió cromàtic de tecles. He aprofitat algunes gravacions de foleys que vaig enregistrar per fer el disseny de so de La violència va més enllà del que veus i també n’he grava nous alguns que necessitava especialment per aquest treball, amb una gravadora Olympus. A posteriori, he editat tots els foleys amb el programa Final Cut Pro i a la majoria d’ells els hi he aplicat un efecte reverb de catedral.

 

Alguns exemples d’objectes o accions que he emprat per enregistrar els foleys són: la meva respiració, una cadira de despatx, una làmpara, una taula de metall, una botella d’aigua, un globus, un tamboret, una porta i una gàbia. El foley de la gàbia el vaig gravar amb els meus companys al Summer School de l’ESCAC pel curtmetratge REaDy, i es tractava d’una de les gàbies metàl·liques de material.

 

També hi ha un roomtone de la meva habitació i el fragment en què sona l’acordió està totalment improvitzat amb tons menors i majoritàriament amb l’estructura ¾ del vals.