ESSÈNCIA

 

Essència és el meu segon videoart i va ser creat ad hoc per presentar-lo al V Festival Audiovisual Miquel Obiols 2017. En aquest mateix concurs vaig presentar-hi també una fotografia, ja que era la meva intenció principal, però a l’últim moment em vaig animar a crear i presentar Essència.

 

Aquest videoart, com Energy, està construït a partir d’un tros d’una composició clàssica. En aquest cas es tracta d’un fragment del Concert per a Violí III de Philip Glass. El vídeo dura 36 segons i està format per fotografies que no van ser preses amb el propòsit de fer un videoart, sinó que es tractava d’una simple experimentació amb la càmera i la llum. La tècnica utilitzada és l’stopmotion.

 

Essència va néixer a Atenes, durant les vacances de Setmana Santa. Els meus pares i jo ens allotjavem en un apartament al mig de la ciutat amb vistes a l’acròpoli, des de la terrassa del qual es contemplava el Partenó. L’última nit a la ciutat, vaig plantar la meva càmera a la terrassa i vaig començar a disparar fotos. Experimentava amb la llum del Partenó de lluny, de la pròpia terrassa i d’una espelma que hi havia damunt la taula amb la velocitat d’obturació de la càmera. Vaig fer moltes, moltíssimes fotos, en les quals sortia majoritàriament jo mateixa per experimentar amb els moviments que aconseguia capturar l’objectiu amb l’escassa llum que hi havia.  Moltes de les fotos me les vaig fer jo mateixa, d’altres vaig necessitar que la meva mare me les fes.


Així doncs, Essència va sortir d’unes fotos experimentals que mai no havien estat pensades per crear un projecte, però que en veure’les passar ràpidament a la pantalla de l’ordinador, vaig trobar que estaria bé fer quelcom aprofitant la sensació de moviment que donaven. Tot i així, abans vaig enviar una d’aquestes fotografies al Festival Audiovisual Miquel Obiols amb el títol d’Esguard de llum, la qual va acabar sent finalista.


 

Esguard de llum, 2017

Va ser en tornar d’Atenes quan vaig decidir a últim moment fer el muntatge d’imatges i crear Essència. Tot plegat va ser molt ràpid comparat amb projectes anteriors, però em va portar feina escollir el fragment idoni del llarg concert de Philip Glass, fer una selecció de les 400 imatges que havia fet a la terrassa de l’apartament d’Atenes i saber-les combinar i ajuntar-les de la manera més perfecta possible per tal que tinguessin sentit amb els accents musicals de la composició. L’element intrús que apareix en aquest videoart és la meva gata, la Corinna, havia aparegut en el meu anterior videoart, Energy. Vaig agafar el mateix fragment de vídeo però el vaig reconvertir en 34 fotogrames per tal que no es perdés l’essència de l’stopmotion. A més, vaig combinar aquest fragment en què apareix la gata i en blanc i negre d’un zoom-in a partir d’imatges del meu ull, el qual al final s’acaba confonent amb la mirada de la gata.

 

Realment les imatges apareixen fins al segon 25, i fins al 36 hi ha un fade-out a negre i hi apareix el títol del videoart i més tard el nom de la composició musical i del seu autor. El meu nom no apareix en cap moment del vídeo ja que era un dels requisits del concurs. Com Energy, el muntatge també va ser fet amb l’IMovie.


Vaig enviar el meu videoart, amb el títol Essència (també triat a últim moment) i amb el pseudònim Medusa. El 2 de maig de 2017 vaig rebre la notificació que tant la meva fotografia com el meu videoart eren finalistes en el Festival Audiovisual Miquel Obiols. No hauria pensat mai que el meu videoart, fet a últim moment i amb poquíssims recursos, hagués estat seleccionat com a finalista del concurs, però així va ser. Va arribar el 6 de maig i vaig pujar a Roda de Ter amb els meus pares per anar al lliurament de premis al Teatre Eliseu de Roda de Ter. La majoria de gent present era del mateix poble, però més de la meitat de participants, tot i no ser presents, eren de fora, fins i tot de Sud-Amèrica, ja que quan es presentaven les obres es deia el pseudònim de l’artista i el seu lloc de procedència.

 


 

V Festival Miquel Obiols, Roda de Ter 6 de maig de 2017

Primer va tenir lloc la projecció de totes les fotografies que s’havien presentat al concurs, i després es va fer la segona projecció amb només les fotografies finalistes. La meva va sortir la darrera, fent-me patir fins a l’últim segon en pensar que potser l’havien descartat a l’últim moment. Mentrestant, el públic anotava quina era la fotografia que més els hi agradava. I això mateix es va fer quan es van projectar tots els vídeos presentats, els quals en devien de ser uns 5 o 6, molt pocs comparats amb la trentena de fotos que hi havia.

 

Després de la pausa per fer el recompte dels premis del públic, es van lliurar tots els premis. Es va començar per la categoria de fotografia. La majoria de participants premiats no hi eren presents, pel fet de viure en un lloc ben lluny, i l’emoció estava més en comprovar si el següent premiat estava al teatre o no que l’intriga de saber qui guanyava. Jo vaig ser una de les poques que vaig pujar a l’escenari quan es van entregar els diplomes per commemorar la participació en el festival i haver estat finalista.

 

Seguidament, va tenir lloc l’entrega de premis dels vídeos, la majoria dels quals eren videoarts però ben diferents al meu. Aquest cop, vaig guanyar el segon premi, i va ser, dalt de l’escenari, quan em vaig adonar de la importància que havia tingut prendre aquella decisió a últim moment per fer el muntatge d’aquelles fotografies experimentals i crear Essència.

 

Després de l’alegria i les felicitacions va arribar, unes setmanes més tard, l’hora de fer efectiu el guardó: una visita guiada a l’ESCAC i l’assistència a una classe pràctica de fotografia per veure com s’hi treballava. El 19 de maig va ser el primer cop que vaig posar els peus a l’ESCAC, un lloc que sempre havia imaginat com a quelcom pràcticament inaccessible per les paraules de tots aquells a qui havia escoltat dir que era molt difícil entrar per estudiar-hi. Em vaig sentir com una nena anant per primer cop a Disneyland després de desitjar-ho tant de temps i pensant-se que mai no arribaria el dia.

 

Érem només unes sis persones assistents a la jornada especial pels qui havíem estat premiats. El primer que vam fer va ser el visionat de la segona meitat de la pel·lícula Jaws a càrrec d’en Dani Agudo, amb qui posteriorment coincidiria a la Mostra Audiovisual Josep Maixenchs i al SummerSchool de l’estiu 2017. Aquella classe teòrica em va aportar un munt de coneixement de la pel·lícula (que encara aleshores no havia vist i que després em vaig comprar el blue ray i vaig tornar a veure unes quantes vegades més) que, en aquest 2n curs de batxillerat, m’han servit de molt per fer una anàlisi del so de l’escena We’ll need a bigger boat per a un treball de Cultura Audiovisual de la meva escola, l’Escola Pia Santa Anna de Mataró.

Després de la intensa classe, vaig assistir a una jornada de portes obertes i, finalment, a la tarda, a una classe pràctica de fotografia en la qual els alumnes havien de recrear el fotograma d’una pel·lícula. En acabar aquell dia de visita a l’ESCAC, em vaig tornar a adonar de la sort que havia tingut en haver decidit, aquella última nit estant a Atenes, de posar la càmera sobre el trípode i fer totes aquelles fotografies que, en un principi, semblava que no tenien cap mena de finalitat.


Com el projecte d’Energy, Essència ha estat presentat a molts altres festivals de videoart o especialitzats en vídeos d’un minut o menys. Ara per ara, a part del 2n premi del V Festival Audiovisual Miquel Obiols, ha estat seleccionat per The Just A Minute Festival.