LA VIOLÈNCIA VA MÉS ENLLÀ DEL QUE VEUS

Al segon trimestre a la matèria de Cultura Audiovisual he, estudiat, entre d'altres temes, la publicitat. Aquest projecte és un treball grupal per posar en pràctica allò que hem estudiat del món publicitari.

Aquesta activitat consistia en crear un espot publicitari en grups de 4 o 5 persones, triats per la professora. En tenir el grup, haviem de triar quina de les tres opcions d'espot publicitari que se'ns donaven voliem dur a terme: publicitar els valors de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró; fer una campanya de consenciació; o publicitar un producte fictici o real. 

El meu grup vam acabar escollint l'opció de fer una campanya de consenciació sobre la violència de gènere arran d'una idea meva. Quan feia 4t d'ESO, m'agradava crear tot tipus de ferides amb maquillatge especial, però ho vaig haver de deixar per problemes que tenia a la pell i no ho vaig tornar a tocar fins aquest curs. Arran d'allò, em va sorgir la idea de que al nostre espot sortís una noia maquillada com si l'haguéssin pegat ja que em veia capaç de reprendre la pràctica del maquillatge especial.

En fer la fitxa de preproducció vam escriure la idea principal del nostre espot i el missatge que voliem transmetre. Voliem fer entendre a la població que la violència de gènere no només és violència física sinó que també es tracta de violència psicològica, violència que a simple vista no és tan evident. Totes dues deixen seqüeles, les físiques es veuen però les psicològiques no. Aquestes engloben els insults, la baixada de l’autoestima de la víctima, la impotència o el el sentiment de desmèrit de les coses que l’envolten.

Vam pensar com transmetre aquesta idea de la manera més fàcil d'entendre però d'una forma més aviat simbòlica el nostre missatge. Un element el teniem clar, el maquillatge, i a aquest li vam atribuir el significat de violència física. Per representar la violència psicològica, vam trobar coherent que fos la part dreta de la cara de la noia que representés aques fet, ja que estaria en la foscor i, just al seu costat, tindria al seu maltractador, que tampoc s'acabaria de veure bé per un gran clarobscur format en el seu rostre.

Després de tenir aquests conceptes pilars clars, vam pensar l'eslògan de la campanya (La violència va més enllà del que veus) i em vaig encarregar de fer l'storyboard.

Posteriorment, vam fer el guió tècnic i literari a partir de l'storyboard i de l'argument de la campanya publiciatària. A continuació, l'escrit del guió literari:

 

LA VIOLÈNCIA VA MÉS ENLLÀ DEL QUE VEUS

 

Interior, fons negre (sensació d’aïllament)

 

A partir de fosa des de negre, apareix en pantalla un primeríssim primer pla d’una noia jove, amb la cara plena de morats i sang. La càmera en mà fa un tràvelling out i la noia es desmaquilla la part esquerre de la seva cara (la dreta respecte l’espectador). Entra per la part esquerra respecte l’espectador el maltractador i es posiciona al costat de la noia, de ben aprop i la crida, però no se sent absolutament res del que es diu. La càmera ha acabat el tràvelling out i l’enquadrament és un pla mitjà curt dels dos personatges, tot i que només es veu puntualment el rostre del noi, mentre que la noia segueix mirant fixament a càmera. Al segon 50 hi ha un tall a negre i apareix en pantalla l’eslògan La violència va més enllà del que veus, en color blanc, majúscula però les paraules La violència i veus més grans per emfatitzar la importància d’aquestes respecte el significat de les imatges vistes.

 

El que volem transmetre amb aquest minut d’espot publicitari és el missatge de que no només hi ha la violència física, sinó que també la psicològica tot i que no es vegi a simple vista. Així doncs, hem volgut representar aquesta idea jugant de la forma més visual possible. Per fer-ho, hem representat aquests dos tipus de violència en la cara de la noia. La meitat esquerra (respecte de la cara de la noia) és la violència física, la que deixa morats i ompla de sang. A l’altra banda, la dreta, està simbolitzada la violència psicològica, la que no es veu; per això hem jugat amb la llum per provocar un clarobscur i fer que aquesta part dreta estigui enfosquida i que al maltractador pràcticament no se’l vegi.

 

Quan la noia es desmaquilla una part de la seva cara esquerra significa que la violència física deixa ferides i marques però amb el pas del temps aquestes acaben desapareixent. Llavors és quan entra el noi per la seva banda dreta i la comença a cridar, però l’espectador només pot veure d’ell un tros del seu rostre, que va anant i venint d’entre la foscor. Aquest fet simbolitza que la violència psicològica queda amagada, ja que per a la víctima hi està present dins del seu cap, i que ningú o poques persones la poden veure. Així doncs, el fet que l’espot acabi sobtadament és perquè la violència psicològica pot perdurar per sempre, i que sigui la violència que sigui, aquesta pot acabar amb la vida de la víctima.

 

Després de la part final de preproducció, en la qual vam anotar tots els materials que necessitariem pel rodatge, el lloc i data d'aquest i concretar qui actuaria i la tasca de cadascú dins del grup, vam dur a terme el rodatge el dimarts 27 de frebrer de 2018. Vam muntar un petit estudi a casa meva amb una tela negra com a background i un focus i els seus respectius complements per aconseguir el clarboscur que necessitavem. Primer de tot vam muntar l'espai on gravariem i vam probar les llums i la càmara. Posteriorment, vaig estar més d'una hora per maquillar a la Judit González, la integrant del grup que es va oferir per posar-se davant de càmara i actuar. Tot i que feia temps que no tocava el maquillatge especial, m'en vaig ensortir prou bé, però la feina va ser confeccionar el maquillatge en general per tal que fos el més versemblant possible. A l'ull dret de la Judit vaig crear un morat a base de diferents tons liles, rosats i grisos d'ombra d'ulls. Al nas li vaig posar pasta especial de maquillatge per crear l'obertura de la ferida i a posteriori li vaig afegir la sang. Sota el seu llavi també li vaig posar aquesta pasta per donar l'efecte que el tingués inflat per un cop. Finalment, per tot el coll i espatlles, li vaig crear amb maquillatge ombres de color marronós per tal que donés la sensació que els óssos se li marcaven més.

Va arribar l'hora de la veritat i ens vam anar al estudi que ens haviem construït per ensenjar amb els actors i supervisar que la fotografia i el moviment de la càmara estava sota control. Vam ensejar molts cops ja que al moment que decidíssim gravar de veritat, havia de sortir bé sí o sí pel tema del maquillatge. La nostra idea era que la Judit es traiés part del maquillatge d'una sola passada amb un tros de cotó, i aixó implicava que sortís bé a la primera. Finalment, quan els actors, la Judit i en Marc Esquirol, es van sentir còmodes i posats en el paper, jo havia aconseguit dominar el moviment de la càmara que, per molt simple que fos, havia d'estar pendent alhora de donar les instruccions als actors a cada moment, mentre que les altres dues integrants s'encarregaven del tema de llum. Vam decidir arriscar-ho tot i començar a gravar la toma bona. En el cas que sortís malament, no teniem cap més problema que el temps per tornar a maquillar a la Judit.

 

Per sort, tot va acabar sortint bé. Vam mirar a l'ordinador com havia quedat i vam estar orgulloses. En acabar el rodatge, jo em vaig encarregar de la tasca d'edició i muntatge de l'espot mentre que la Judit mateixa feia el cartell de la campanya:

L'edició i muntatge el vaig fer amb el programa Final Cut Pro. Vaig millorar el color de la imatge i li vaig aplicar el format 2:35:1. La gran feina que em va portar aquest treball va ser el disseny i muntatge de so. No hi ha música; tot el so que apareix consisteix en foleys gravats expressament i posteriorment editats per distorsionar el seu to, per aportar reverberació...Alguns exemples per aconseguir els diversos sons són a partir de la respiració, dels batecs del cor, d’un globus, d’un cúter per damunt d’una taula, d’una porta, d'un tamboret... 

Volia que amb el so es creés un ambient d'aïllament però que cada so fes referència a un dels personatges. Per exemple, el sons estrepidosos de quan la noia es treu el maquillatge, van en relació a ella, igual que el sorollet que se sent cada vegada que ella perpadeja cap la final del vídeo, quan se li veu que cada vegada li pesen més les pestanyes. Per altra banda, els sons atribuïts al maltractador són greus, i cada vegada que fa un moviment brusc amb el cap, aquest gest s'emfatitza amb l'augment del seu so.

En acabar amb l'edició de l'espot, el vam entregar, juntament amb la resta de tasques que se'ns demanaven per aquest treball, a la professora i posteriorment el vam projectar a classe. Hem obtingut de nota un 10 i tenim la intenció de presentar aquest video d'espot publicitari al Certamen de les Arts de l'Escola Pia Santa Anna el mes d'abril d'enguany com a treball d'Arts Visuals.

Personalment m'ha agradat molt fer aquest projecte ja que és un dels més tècnics que he fet fins ara ja que, com ho he mostrat en aquest portfoli, els videos que he fet per la meva compta han estat videoarts, els quals no necessiten la mateixa preparació i producció que un treball com aquest. A part d'estar satisfeta pel fet d'haver creat un video a partir d'una idea meva, el que més m'ha agradat ha estat la part de disseny i muntatge de so, ja que ha estat el segon cop que ho he fet i en aquest cas he tingut la total llibertat de fer el que jo volgués i m'ha servit molt per experimentar en l'àmbit del so.